Hi dec haver passat centenars de vegades al llarg dels anys, potser algun miler i tot, per davant del 26 de Rafael Casanova, el passeig que voreja la costa entre les platges del Miracle i l’Arrabassada. I el mateix es pot dir dels molts tarragonins que, cada dia, sovintegen aquesta via privilegiada per als que surten a córrer o a caminar, en solitud o en companyia, a molts dels quals els passa desapercebut l’interior que, plàcidament, s’amaga rere el mur exterior i, doncs, desconeixen del tot quin tresor s’hi conserva. Sempre que, atret per la curiositat, havia intentat guaitar-hi dintre, a través de l’alta porta de ferro forjat que protegeix el recinte del carrer i de les presències hostils, amb un gros cadenat al pany, em semblava que tenia l’aparença d’un “jardí desolat de ma joventut”, segons el vers de Joan Alcover. De fora estant, podia entreveure’s un paisatge on l’herbam, altiu, s’enfilava cel amunt, desendreçadament, i on els margallons, les palmeres, els xiprers, les esparregueres i les branques frondoses dels pins dels solars adjacents compartien, pacíficament, veïnatge, silenci i el pas inevitable de les hores.

Llegir l'article EL CEMENTIRI DELS JANS